dimarts, 31 de gener de 2017

Consciència plena.

Fa no res estàvem celebrant Nadal i sense adonar-nos ja s'ha passat tot el mes de gener...

El temps no s'atura, només podem deixar de veure els dies passar per viure'ls plenament. Amb consciència plena. Adonant-nos d'allò què sentim. Vivint d'acord amb el que som nosaltres. No amb el que pensem que els altres volen de nosaltres.

I per començar podríem fer una cosa cada dia amb plena consciència, una sola cosa. No cal que sigui una gran cosa, pot ser una cosa tan petita com menjar-se una pansa... L'agafem. La mirem. L'olorem. La toquem. L'aixafem. Sentim la seva pell rugosa i com és de toveta. Ens la posem a la boca i anem mastegant, a poc a poc, sentint la seva dolçor, com es trenca entre els nostres queixals... I quan acabem respirem. Inspirem. Expirem. Inspirem. Expirem. Sentim com entra i surt l'aire dels nostres pulmons. I tornem a allò que estàvem fent abans.

I aquesta estona de plena consciència (o mindfulness com agrada dir ara tothom) hem viscut en el present, sense preocupacions pel futur i sense culpa pel passat. No hi ha hagut res més  que nosaltres menjant-nos una petita pansa. Una meravella.

Foto de Google.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada