Fa uns dies vaig anar a la farmàcia a deixar algunes targetes a veure si algú més s’anima a fer-se una sessió de Reiki o a venir als cercles de sanació amb Ho’oponopono dels dimecres. I el P. em va demanar què és el Reiki, la gent que entra a la farmàcia agafa una targeta, li demana què és i ell no sap com explicar-los en què consisteix.
Sobre Reiki està tot dit, és una teràpia energètica en la que el terapeuta canalitza l’energia vital universal cap a la persona que rep la sessió mitjançant la imposició de mans. Per a què serveix? Doncs per estar millor tan físicament com emocional i mental.
Les malalties són tocs de l’ànima per a que ens adonem que alguna cosa no rutlla i mirem de posar-hi solució i el Reiki ens ajuda a fer aquesta feina.
També li vaig explicar que el Reiki és molt més que això, és un camí cap a tu mateix, un camí per retrobar-te, on vas traient-te coses de sobre, com si fossis una ceba, fins que cada cop t’acostes més a la persona que ets realment. És un camí llarg, no sempre fàcil, però quan mires enrere i veus el camí que ja has fet t’adones de tota la feina feta (i de la que queda per fer!), de com has crescut i de com ha millorat la teva vida.