Abans, hi havia coses que em passaven que no entenia, que jutjava com a negatives. Després em vaig adonar que aquestes coses negatives eren les que més m'ajudaven a créixer, sanar i enfortir-me, a banda que jo mateix les havia atret a la meva vida per a aquest fi. Això em va permetre fer-me absolutament responsable per tot allò que em passava. Una vegada vaig comprendre això, vaig deixar d'anomenar-les 'dolentes' i vaig començar a anomenar-les 'bones'. En conseqüència i a partir d'aquest gloriós moment, vaig poder veure que només em succeïen coses bones. Aleshores, em vaig alliberar de la por al futur (ja que res de dolent podia passar-me) i vaig començar a viure en sintonia amb l'amor conscient. Vaig començar a viure amb una fe absoluta i cega en l'Existència. També em vaig adonar que si no existien coses dolentes, tampoc podien existir els problemes. Llavors, em vaig alliberar de tots els meus problemes instantàniament. Vaig comprendre que només eres judicis de la meva ment. Aquest coneixement profund em va permetre naturalment i sense cap esforç, acceptar-ho tot.
A partir d'aquest moment, la meva vida es va transformar en una costant benedicció, simplement per comprendre que tot, absolutament tot en aquest Univers, està creat per a ajudar-me i al meu favor. Vaig començar llavors a sentir que era terriblement estimat i protegit. Vaig deixar de desitjar, vaig deixar de demanar i d'esperar. Vaig deixar anar i em vaig entregar a allò desconegut. I llavors vaig començar a rebre, molt més del que mai no hagués imaginat.
I finalment, vaig despertar. Vaig demanar perdó per haver estat tan ingrat i no haver vist la màgia de la Vida i al mateix temps em vaig perdonar a mi mateix per això. No més problemes. No més queixes. No més patiment. No més desitjos. No més resistència. No més infelicitat. Només constant benedicció, gratitud sense límits, amor incondicional i una pau que no és d'aquest món; una pau del més enllà. Això sí és viure. Això és la Vida.