M'ofereixen una cervesa, Malquerida es diu. I em fixo en el nom... Malquerida... I em fa pensar en tots els cops que ens sabotegem, que no ens estimem prou (o gens), que ens menystenim, que ens renyem internament per no haver fet les coses com pensem que les hauríem d'haver fet,... Quan ens diem (o pensem) sóc un desastre, mai no ho faré bé, o tot coses per l'estil...
Si sabem que les paraules són poderoses, cada cop que diem o pensem coses com aquestes ens estem tirant pedres a la teulada perquè és aquesta la realitat que estem creant, la d'una persona que no ho fa bé i no només això sinó que mai no ho farà millor...
Hem de canviar la nostra manera de pensar de nosaltres mateixes. I en cas que tornem a caure en aquest mal costum, rectificar de seguida i començar a dir-nos coses positives: cada dia ho faig millor (en cas que encara no estem del tot contentes amb com ho hem fet), sóc un ésser de llum i estic experimentant en aquesta vida aquí a la Terra, m'equivoco i aprenc, aprenc cada dia, estimo el meu dia a dia, m'estimo,...
Aixecar-nos al matí, mirar-nos al mirall, agrair aquest nou dia, regalar-nos un somriure i Pit i amunt! que diuen els castellers, a fer d'aquest un dia ple d'Aloha primer de tot per a nosaltres mateixes i, de retruc, per a totes les que ens envolten.
Per cert, la cervesa està boníssima ;)