No tenia ruc de càrrega, així que l'única manera que tenia per transportar-la era en dos atuells col·locats un a cada extrem d'un pal llarg que duia sobre les espatlles.
L'home caminava llargs trajectes carregant els atuells, primer plens i buits a la tornada. Un era molt antic i tenia diverses esquerdes per les quals s'escapava l'aigua. En canvi, l'altre estava en perfecte estat i guardava bé l'aigua, que arribava intacta i fins i tot molt fresca al seu destí.
El vas que no tenia esquerdes se sentia meravellosament. Havia estat fabricada per fer la funció de transportar aigua i complia la seva comesa sense problemes.
– L'aiguader ha d'estar molt orgullós de mi! – presumia davant de la seva companya.
En canvi, el vas esquerdat se sentia fatal. Es veia a si mateix defectuós i maldestre perquè anava vessant el que hi havia a dins.
Un dia, quan tocava tornar a casa, va dir a l'home unes paraules sinceres.
– Ho sento moltíssim… És vergonyós per a mi no poder complir la meva obligació com cal. Amb cada moviment s'escapa el líquid que porto a dins perquè sóc imperfecte. Quan arribem al mercat, la meitat de la meva aigua ha desaparegut pel camí.
L'aiguader, que era bo i sensible, va mirar amb afecte el trist atuell i li va parlar serenament.
– T'has fixat en les flors que hi ha pel camí que recorrem cada dia?
– No, senyor… La veritat és que no.
– Doncs ara les veuràs Són increïblement boniques!
Van emprendre la tornada a la llar i el vas, baixant la mirada, va veure com els pètals de centenars de flors de tots els colors s'obrien al seu pas.
– Aquí les tens! Són una preciositat oi? Vull que sàpigues que aquestes belles flors hi són gràcies a tu.
– A mi, senyor?
El vas el va mirar amb incredulitat. No entenia res i només sentia pena pel seu amo i per ell mateix.
– Sí… Fixa't bé! Les flors només són al teu costat del camí. Sempre he sabut que no eres perfecte i que l'aigua s'escorria per les teves esquerdes, així que vaig plantar llavors per sota d'on passaves cada dia perquè les anessis regant durant el trajecte. Encara que no t'hagis adonat, tot aquest temps has fet una feina meravellosa i has aconseguit crear molta bellesa al teu voltant.