Cada cop que vas a una sessió de teràpia és diferent. Hi ha dies que surts genial i n'hi ha que surts trista o enfonsada (encara estic aquí? no he avançat gens encara?), però sempre, sempre, sempre fas una passa endavant encara que no t'ho sembli. Creixes. Avances. I amb el temps te n'adones de quanta feina has fet i et somrius i... I segueixes endavant.
I jo estic aquí perquè, si vols, puc acompanyar-te, puc caminar al teu costat el temps que necessitis. No puc fer la feina per tu, però tinc algunes eines que poden ajudar-te a veure el camí i seguir avançant.
I si et preguntes cap a on... avances cap a tu mateixa, a retrobar-te amb la teva essència, amb la teva llum, amb l'ésser meravellós que ets.