De vegades no pots mirar enrere perquè el dolor és massa gran, o perquè no t'agrada allò que veus, o perquè no ho vols veure, o perquè... Cadascú té la seva excusa... Potser no et passa amb tot, però sí amb fets puntuals, aquells que retornen a la teva memòria quan estàs més baixa anímicament.
Però les teves petjades t'han portat fins a aquí, fins a on ets ara, fins a qui ets ara.
El que has de fer és alliberar-te del passat, no oblidar ni esborrar, perquè tot el que has viscut t'ha fet qui ets i com ets. El que has de fer és només treure-li la càrrega negativa que hi has posat per poder-ho mirar de front, agrair l'aprenentatge que et va portar aquell moment o aquella situació, i tirar endavant amb la motxilla més lleugera i el cor més gran.